Contractació i procediment, el nucli de l'opció
En les 100 preguntes puntuables de l'opció jurídica (30 de la part comuna, 30 teòriques i 40 pràctiques), la Llei 9/2017 de contractes del sector públic i la Llei 39/2015 són la font de la resposta en 14 preguntes cadascuna, més d'una de cada quatre. Només a l'específica i les pràctiques, la contractació (temes 7 a 11) suma 13 de 70 preguntes i el bloc de sancionador, responsabilitat patrimonial i revisió d'ofici, 11. Després vénen l'Estatut (6), el Codi penal (6) i la Llei 26/2010 (5).
El tribunal escombra tot el temari
Els 30 temes de l'específica jurídica surten almenys una vegada entre teòriques i pràctiques, i a les teòriques n'hi ha 28 de 30, gairebé una pregunta per tema. A la part comuna, 29 dels 35 temes tenen pregunta i en queden sis de buits, entre ells tot el bloc de personal (temes 32 a 34). No hi ha temes que es puguin deixar de banda.
Les pràctiques són el 40 % i qualifiquen
Les 40 pràctiques (67-106) pesen més que les teòriques i són més difícils: un 30 % de nivell difícil, davant d'un 13 % a les teòriques. 39 tenen supòsit de fet i 20 situen el candidat en un lloc de treball; demanen sobretot qualificar (tipus de contracte, nul·litat o anul·labilitat, tipus penal, força major) o aplicar una dada. Nou inclouen un càlcul o una comparació amb un llindar, i en dues (75 i 93) el càlcul és el nucli de la pregunta.
Llindars a la frontera i preceptes veïns
Les trampes es repeteixen: imports iguals al límit (15.000 euros en serveis no és contracte menor, 95; 55.000 euros sí que exigeix dictamen de la CJA, 88), terminis veïns (un mes i no dos després del requeriment d'incompetència, 74; un any de prescripció que fa inviable la reclamació, 93), apartats contigus (articles 22.1 i 22.2 de la Llei 39/2015, articles 93 i 94 de la Constitució) i institucions reals en un paper equivocat (Gabinet Jurídic, Junta de Tributs, Intervenció Delegada). De vegades la correcta és la més seca: «No.» a la 93.
Dues claus discutibles a l'opció jurídica
La plantilla definitiva no anul·la cap pregunta, però dues claus tenen problemes. A la 76 les tres opcions judicials diuen «dos mesos», quan l'acció per acomiadament caduca als vint dies hàbils (articles 103.1 i 69.3 de la Llei 36/2011). A la 101 l'enunciat situa el procediment de discrepància a l'article 68 del text refós de finances públiques, quan és a l'article 67.1. A la part comuna, la 20 dona per bo el llindar harmonitzat d'obres de 2024-2025, no el de 2026.
Una de cada tres respostes és norma catalana
La part comuna es respon en un 50 % amb normativa catalana (15 de 30) i l'específica i les pràctiques en un 25,7 % (18 de 70): en total, 33 de 100. Les normes catalanes que més surten són l'Estatut, la Llei 26/2010, el text refós de la Llei de finances públiques i el Codi civil de Catalunya; a més, moltes preguntes de llei estatal es plantegen en context de la Generalitat (Intervenció, ATC, Comissió Jurídica Assessora, departaments).
Reformes posteriors que cal estudiar
La Llei 11/2026, en vigor des del 14/07/2026, modifica normes preguntades: el text refós de finances públiques (subvencions excloses de concurrència a l'article 94.2, fiscalització desfavorable a l'article 66, control financer als articles 70 i 71), l'article 6 de la Llei 7/1996 (serveis jurídics de tot el sector públic institucional) i la Llei 26/2010, i habilita el Tribunal Català de Contractes a multar la temeritat en el recurs especial. Per a la propera convocatòria, cal estudiar aquestes redaccions i els llindars de contractació vigents l'any de l'examen.
Nivell mitjà i lletres sense pista
En el conjunt de les 100 preguntes, 29 són fàcils, 46 mitjanes i 25 difícils. La lletra correcta es reparteix a 29, b 21, c 27 i d 23, i la correcta és l'opció més llarga en un 30 % dels casos: no és una pista fiable, i a la 93 la més llarga és precisament un distractor.